Ledesma

Preu: €20,00

Despeses d'enviament incloses per a tot Europa

Per a comanar el CD: ledesma@barrocmallorca.com

Es tracta del primer enregistrament mundial de la integral de les sonates per a violí i baix del compositor segovià Juan de Ledesma (ca. 1713-81). Aquest CD és un dels pocs consagrats al repertori espanyol per a violí del segle XVIII.

"A l'època de Farinelli, Scarlatti i Boccherini, Madrid és un important centre musical. Els matrimonis successius dels reis espanyols amb princeses italianes de personalitat forta provoquen l'arribada de músics italians de gran talent. És el cas del castrat italià Carlo Broschi –el cèlebre Farinelli– qui crea a Espanya la millor orquestra d'òpera del moment. Per integrar-la, fa venir d'Itàlia els millors músics. Ledesma és un dels pocs espanyols a formar part d'aquesta agrupació. La col·laboració de Ledesma amb Farinelli indica el seu alt grau de familiaritat amb l’escola italiana. Les sonates de Ledesma s'inscriuen dins la sensibilitat estilística de Corelli i els seus deixebles. També hi trobam el que podem anomenar "espanyolisme", és a dir la inclusió de girs melòdics i de ritmes que recorden la música popular espanyola –o més concretament andalusa–, i que trobam també a les commposicions de Scarlatti i Boccherini. Una altra influència important és la de la música preclàssica, de moda a Europa en aquells anys i que Ledesma coneixia sens dubte."

Blai Justo (extracte de la versió catalana del text del llibret)

Crítiques

"Les sonates de Ledesma reben del violinista mallorquí Blai Justo i els seus companys Elisa Joglar (violoncel) i Bernard Zonderman (guitarres barroca i preromàntica) la millor interpretació que es pugui imaginar. La seva indubtable mestria tècnica i estilística, la seva complicitat i perfecta compenetració, la seva finor i elegància realcen considerablement la bellesa de la música."

Mariano Acero Ruilópez (Diverdi, Espanya)

“El violinista Blai Justo contribueix amb una interpretació rítmicament contundent i brilla amb una rica ornamentació i amb cops d’arc virtuosos.”

Sixtus König (Codaex, Alemanya)

"És per tant un disc d'aparició necessària, revelador en justícia d'una porció de la tradició musical espanyola sobre la qual hi ha una immerescuda foscor, i que seguiria resultant agradable encara que el mercat vessàs de versions d'aquestes sonates. Altres versions que, després de la seva escolta, a ningú li donarà impressió que facin cap falta."

Daniel Muñoz (Compact, Espanya)

"Les versions són elegants, resulten equilibrades, gaudeixen de so net , ofereixen un fraseig elegant –sobretot en els dos atractius lents, Largo i Andantino, de les Sonates en mi bemoll major i fa major– i una variada articulació. Esquiven també algunes ingenuïtats i carrincloneries –aquests minués amb variacions que critica Siemens i no sense raó–, defensant en definitiva amb convicció contagiosa aquesta interessant recuperació del patrimoni històric."

Enrique Martínez Miura (Scherzo, Espanya)

"Aquest és un CD elegant i poc comú, que sorprendrà a molts. El so general té molta personalitat, amb un predomini clar del violí solar de Blai Justo, imperial. L'instrument emet un so ric i magnífic, colorit en els harmònics, d'una opulència de l'iris sobre la qual dansa l'arquet generós, ample i àgil del solista. Les articulacions són molt variades, les repeticions canviants, els adorns delicats, mentre que Justo insisteix en una lectura lluminosa i optimista, epicúria en la seva conquesta de la bellesa. Es tracta d'un violí suau que a vegades recorda a Biondi, però més lligat, un violí que canta, parla amb el violoncel, rebota amb avidesa sobre els acords del guitarrista. Els contrastos són presents, però eviten acuradament qualsevol interrupció massa brutal; els músics mimen un so redó, carnós, vellutat i ben assentat. I l'oient es deixa endur per aquest riu tranquil però irresistible, d'una precisió sorprenent, que està ple de perles com el Largo Dulce de la Sinfonia nº 3, inquietant, persuasiu, d'una sensualitat envoltant. L'Andantino-Allegro de la Sonata nº 5, mentrestant, sap moderar la impaciència de l'oient per retrobar el tema inicial, purament corellià i pre-classicisant. Una vegada més, les cordes de Justo fan meravelles, enèrgiques i nobles, vigoroses però suaus. I davant d'aquesta eloqüència àgil i aquest to somrient, només podem treure'ns el barret i fer una reverència com a signe d'admiració."

Viet-Linh Nguyen (Muse Baroque, França)

"Un dolorós Andantino (Track 8) destaca per la seva intensitat, pel to dialogant predominant. Una característica especial d'aquest enregistrament és la instrumentació del baix amb un violoncel i una guitarra (en lloc del clavecí). Aquest enfocament de la intèrpretació destaca l'elegància, el caràcter transparent de la música –un punt més per a la producció."

Georg Henkel (musik an sich, Alemanya)

"La interpretació és bona en tot moment. Prenent com a base l'edició de les sonates de Siemens, aconsegueixen donar un toc personalisíssim: des de les dinàmiques fins a les variants del baix, que es fan més notòries en les què el violí i el violoncel prescindeixen de la guitarra. L'elecció d'instruments utilitzats és bastant afortunada i és explicada per Blai Justo en el llibret del CD. Fins i tot la incursió de la guitarra pre-romàntica, que li dóna un toc especial, molt marcat en el temps lent de la cinquena sonata. Especial grat em produeix el so del violí utilitzat per Justo. Es fan servir en moltes ocasions en enregistraments instruments dels segles XVII i XVIII de "famosos" constructors, l'únic valor és precisament aquest. Aquí podem gaudir del violí construït pel conegut Dmitry Badiarov el 2003. L'instrument té un so equilibrat entre cordes i que pot sonar igual de dolç i bonic tant en passatges greus com en passatges aguts. En definitiva, un disc molt recomanable en tots els aspectes: música, nacionalitat, interpretació, instrumentació, ... que no hauria de faltar a la cedecoteca de cap aficionat ni professional."

Jesús Martín (jesusmartin-violin.blogspot.com, Espanya)